ROMANITZACIÓ I CRISTIANITZACIÓ

ROMANITZACIÓ

A l'antigüitat, la península ibèrica estava habuitada per diferents pobles: els ibers i els celtes. Els ibers es van assentar a la costa mediterrànea i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa Atlàntica. 

En els ibers destacaven els nobles i els guerrers. La seua economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Practicaven artesania i van desencolupar una intensa activitat comercial. La civilització  ibèrica, amb llengua i escriptura pròpies, va ser el resultant de l'evolució de les poblacions neolítiques en contacte amb cultures de pobles europeus: fenicis i grecs.

Els celtes eren un poble inbdoeuropeu que va arribar a la península Ibèrica entre els segles V i III a.C, i es va assentar a les terres de la Meseta i a la costa Atlàntica, on van comviure amb els cantàbres i els vascons. Vivien en castres, que eeren pobles, que eres poblats emmurallats i elevats. Les seues cases eren de planta circular, de pedra i tota coberta de palla. La seua economia era ramadera, i practicaven agriucultura i la caça. S'organitzaven en famílies i vivien en tribus. I eren politeistes i adoraven els astres.

CRISTIANITZACIÓ

Més enllà de la difusió del cristianisme com a model religiós, entre els segles V i VIII, l’església de Roma va trobar-se davant el repte de donar forma al corpus cultural que aspirava a transmetre als pobles romanogermànics d’occident que estava evangelitzant.
 El debat sobre la composició d’aquest corpus es remuntava als mateixos inicis de l’Església.Ràpidament van existir dos posicionaments: els que entenien la necessitat d’acollir elements de la cultura pagana grecoromana i els que rebutjaven frontalment la introducció d’elements herètics en el corpus cultural cristià.
 Així, a començaments del segle V es fixava el currículum de les anomenades arts liberals. Tanmateix, la reducció del nombre d’escoles en benefici de la cultura monacal i episcopal va permetre la conservació de l’herència clàssica, però també va suposar que el seu estudi es veiés condemnat a un segon terme en benefici dels estudis sobre la Bíblia i els textos dels pares de l’Església
.De la mateixa manera, quan l’Església va llançar-se definitivament a la tasca d’evangelització d’Europa, en el segle VII, els destinataris de l’ensenyament van anar disminuint en proporció al gran territori que abastava el cristianisme.

Les invasions Bàrbares. Els Visigots

Les invasions bárbares surgixen en el segle V a la peninsula Ibèrica, la qual va sufrir una ruptura de organització política i administrativa que el Imperi Romà havia adoptat. En el 411 van arribar diferents pobles germànics (vándals, suevos i alanos) que van ser desposeiuts de les seues terres. Els alans ren de la regió del Càucaso, els vandals d'origen escandinavo i els suevos anglo-saxons.
Els suevos van crear un regne que abarcaba Galicia y la zona del nord de Portugal. Més tard el regne es va expandir cap al sud del Duero.
Els visigots, poble germànic, van arribar a una alianza amb l'Imperi, van concertar acabar les invasions i reincorporar Hispania a la autoritat romana.
Aquests grups bàrbars no van ser molt extensos ni numerosos, però no van trobar grans resistències per part de les poblacions per a instalar-se, gràcies a la Caiguda de l'Imperi Romà.
El fin de les conquistes de l'Alt Imperi va fer difícil l'obtenció d'esclaus a partir de la crisis del segle III. D'aquesta manera, va començar el procés de feudalització.
Al segle V els suevos es van convertir al Cristianisme, mentres que els visigots, que eren cristians arrians, es van convertir al Catolicisme amb la reconversión de Recaredo.

LA PREHISTÒRIA

LA PREHISTÒRIA-XTEC

Tal com ja saps , la Prehistòria és l'etapa de la historia que abraça des de l'aparició de l'ésser humà (fa uns 2.500.000 anys) fins a l'aparició dels primers documents escrits 8 cap al 3.000 a.C.).

La Prehistòria es divideix en dues grans etapes:

   -El Paleolítc o edat de la pedra tallada (2.500.000 a.C.-10.000 a.C.). És el període més gran de la vida de l'home a la Terra. Aquesta etapa se subdividien en:
         
          *Paleolític Inferior (inici al 2.500.000 a.C.)
          *Paleolític  Mitjà (inici al 180.000 a.C.)
          *Paleolític Superior (inici al 40.000 a.C)

    -El Neolític o edat de la pedra polida (9.000 a.C.-3.000 a.C)

Entre les dues etapes, els historiadors han determinat una època intermèdia que designen amb el nom de Mesolìtic o Epipaleolìtic (10.000 a.C.-7.000 a.C.) i coincident amb una època de canvi climàtic: la retirada dels gels després de l'última glaciació. Aquesta cronologia és aproximada i canvia considerablement d'unes zones a unes altres.
    

L'etapa final de la Prehistòria, cal al 3.000 a.C., coincideix amb el descobriment de la metal·lúrgia com a tècnica per treballar els metalls. Aquesta etapa rep el nom d'Edat dels metalls.
          

CARTAGO I ROMA

CARTAGO

Cartago va ser una important ciutat de la antigüitat, fundada pels fenicis procedents de Tiro en un enclau coster del nord d'Àfrica, prop de l'actual ciutat de Tunis.
La República Cartaginessa es va enfrentar a la República Romana per la hegemonia en el Mediterrani occidental, on va ser derrotat totalment en el 146 a.C, on va desaparèixer el Estat cartaginés i la destrucció de la ciuat de Cartago.
El coneixement transmitit procedeix en la seua totalitat de la gran campanya internacional de excavacions per a la salvaguarda de Cartago de 1975.
La ciutat de Cartago poseia dos grans ports, el comercial i el militar, on li permetien dominar militar i comercialment el Mediterrani occidental.
La ciutat de Cartago va desarrollar un gran Estat baix el seu poder. En els seus inicis, el territori cartaginés comprenia soles la ciutat i una petita àrea de uns 50 km quadrats. En el sigle VI a.C. els cartagineses van ocupar un territori entre 300.000 i 50.000 km quadrats, on va constituir la base de l'Estat Cartaginés.

ROMA

Roma és la capital d'Itàlia de la regió del Laci i de la província homònima. Està a la riba del Tíber, a 22 km de la Mar Mediterrània. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Contitueixen la citat del Vaticà.

HISTÒRIA DE ROMA: prehistòria
Els primers vestigis d'assentaments en la zona de Roma es va remontar a la cultura de l'home Neandertal. En el aàrea es van fer molts descobriments, el més àntic dels quals es va referir al lloc de Valchetta, amb restes que daten que fa 65.000 anys. 
Tant faliscos com llatins van ocupar ambes el vall del Tíber. El seu territori limitava amb ell de varios grups de població, el més important del quals va ser el dels etruscps al nord del Tíber.
Els volscos, d'origen osco, van ocupar la par Sur del Laci mentres que els sabinos es van instalar un poc més al no0rd, al oest dels monts Apeninos.
El primer assentament pre-urbà de Roma es va constituir en el Mont Palatino (S. XIV a.C). Més tart, l'ocupació que va ser extesa cap al Quirinal i les colines del Esquilini. Els restes arqueològics han demostrat que a finals de l'Edat de Bronze i comensaments de l'Edat del Hierro existia al llarg  del Tíber hasta Ostia una densa red d'aldees que poblaren les colines adjacents.
La ciutat es va forma a través de la unióde les diverses aldees, procés que va durar varios sigles, fins que va desembocar en un vertader centre urbà. La llegenda de Ròmul, podria derrotar al gestor de la primera unificació dels nuclis aldeans en una sola entitat urbana.

GUERRES PÚNIQUES: DE ROMA.
La política expansiva dels cartaginesos  cap a l'Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobre tot, Anníbal. Però aleshores, la nova potència que s'havia creta a l'Occident , Roma, els barrà el pas.L'any 261 a.C i l'any 260 a.C els van vèncer a Mylae. 
Els romans  havien aconseguit crear una poderosa flota, la qual cosa els va conferir u gran predomini naval.
Després de vendre a Palerm (251 a.C) vfan ser derrotats a Dreana (249 a.C). Els romans van reconstruir la seua flota, víctima de les derrotes i de les tempestats, i l'any 241 a.C van aconseguir el trionf definitiu a la costa Occidental de Sicília, a les Illes Aegates.
Després de moltes batalles, Anníbal es va dirigir cap a Itàlia per lluitar contra els romans, va creuar els Alps, aconseguint el suport dels gals, que habitaven la plana del Riu Po, aconseguint vèncer als romans en els marges de Ticino i del Trebia, i l'any 216 a.C la batalla de Cannas ( Apúlia) va consagrar als cartaginesos com a triuonfants sobre Ropma, que va pedre aproximadament 30.000 homes. No obstant això, i malgrat el suport de Anníbalñ va rebre de Fílip V de Macedònia i del rei de Siracussa l'estrateg romà Fabi Màxim, va idear el pla d'una guerra de desgat, evitant les batalles obertes. 

Les invasions mediterrànies a la Peninsula Ibèrica.

Des de temps molt antics, la riquesa en metalls de l’Europa occidental va cridar l’atenció dels pobles de la Mediterrània oriental, per eixa raò fenicis, estrucs i grecs van recorrer el Mar Mediterràni en busca d'aquests metalls en els primers segles del darrere mil·lenni abans de Crist.
A la Península Ibèrica l’arribada de pobles procedents d’altres indrets va continuar al llarg del primer mil·lenni a.C. eLS Fenicis, estrucs i grecs volien aconseguir metalls com or, argent, coure i especialment estany, buscar nous mercats per als seus articles i trobar noves terres on establir colons.
Aquests pobles van aportar als habitants de la península gran quantitat de coneixements com l'escriptura, ús de monedes, producció de ceràmica al forn, a elaborar vi i olis, etc.  Per tant, la seua influència va possibilitar l’evolució cultural i material dels pobles indígenes.
Al segle VIII a.C. els fenicis es van establir al sud de la península i no van tardar en fundar factoríes, establiments comercialsde xicotetes dimensions.
Els grecs es van establir a Catalunya al mateix segle, però fins a l'any 575 a.C.