ELS ÀUSTRIA I L'EXPANSIÓ PER EUROPA I AMÈRICA

 L'IMPERI DELS ÀUSTRIES

L'Imperi austríac va formar part de la Confederació Germànica a partir del 1815, quan el Congrés de Viena va restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de 

Napoleó Bonaparte i va reorganitzar la forma i la ideologia polítiques de l'Antic Règim.                L'Imperi d'Àustria  va ser un imperi successor modern fonamentat en un romanent del

Sacre Imperi Romanogermànic , que es va centrar en el que és l'Àustria d'avui i que

oficialment va durar des del 1804 fins al 1867. Va ser seguit per l'Impero austrohongarés,

que va ser proclamat després de proclamar l'Emperador d'Àustria també rei d'Hongria, 

una acció diplomàtica que va elevar l'estat del Regne d'Hongria dins de l'Imperi Austríac,

com a resultat de la monarquia austro-hongaresa de transacció de 1867. L'Imperi 

Austrohongarès (1867-1918) va ser dissolt pels vencedors al final de la Primera Guerra Mundial i es va descompondre en nous estats independents.

L'Imperi Austríac va ser fundat pel monarca Habsburg, emperador Francesc II (que es va convertir en l'emperador Francesc I d'Àustria), com un estat que abastava terres dins i fora del Sacre Imperi Romà Germànic. 

L'EXPANSIÓ PER EUROPA I AMÈRICA

Baix l'impuls de portugueses i espanyols es produeix, en el segle XV, un gran avanç en navegació. que els va llevar a descobrir noves rutes marítimes i comercials. Els portuguesos van recorrer tot el continent africà i els espanyols descobriren América.

Desde mediats del segle XV y hasta mediats del XVlll, l'economía europea es caracteritza per una grn expansió del comerç i dels mercats, situació que precedeix i possibilita la revolució industrial.

Europa necessitaba les especies de Àsia (d'orient), les cuals no podíen cultivar. Eren utilitzades en la indústria farmacéutica i per a condimentar la carn. A cambi de les especies y més productes, els orientals recibíen diners, metals, teixits livians d'Anglaterra, alfombres, teixits flamencs i plata. El comerç era valiosísim i hasta finals del segle XV els productes d'orient arribaren per el mediterràni.

Els espanyols com Colón descobriren un nou continent quan van navegar a l'oest en busca de l'extrem d'orient, la terra de grans riquetzes i especies i objectes de gran com pimenta, el jengibre, el clavos d'olor, els purgants, esencies de la medicina, l'alcanfor, la sucre, el palo de Brazil i altres colorants,etc.

LA MONARQUIA AUTORITÀRIA

Una monarquia autoritària sorgeix d'una concentració dels poders estatals,a abans cedits als senyors feudals, en mans del rei, que es recolza en les classes urbanes priviliegiades, mentre es mantenen les estructures econòmiques i socials pròpies del feudalisme.El regnat de Felip IV de França "el bell" de França (1268-1314) és un bon exemple d'aquests reis: va alliberar-se de tot el poder del Papa, va reinventar la Universitat de París com un element de control ideològic del seu regne; va apropiar-se de la Inquisició com a instrument de poder reial. A finals del Segle XV molts reis europeus porten a terme polítiques autoritàries i centralitzadores.

La convivència de les tres religions i cultures.

A l'Hispania medieval convivien tres religions i cultures diferents: la cristiana, la jueva i la musulmana. Aquesta tolerància entre aquestes era mes o menys fictícia, perque es basaba principalment en el predomini d'unes comunitats sobre altres, i normalment, es produïen episodis de violència. Aquesta convivència de les cultures va finalitzar a finals del S.XIV, amb l'expulsió definitiva dels jueus amb els musulmans i cristians dominant la zona.

La lenta reconquista cristiana

La reconquesta cristiana va començar aproximadament al 722, amb resistència en les zones muntanyoses del nord de la península als Regnes Cantàbrics i als Pirineus, i va finalitzar al 1492 amb la conquesta del regne de Granada, en la Batalla de Covadonga, on el regne musulmà es va rendir contra el cristians, amb la victória crisiana. Aquesta reconquesta fou molt lenta, va durar un 7 segles, peró al final va ser possible.

Història Medieval

L'Edat Medieval és el periòde històric de la civilització occidental comprengut entre el segle V i el XV. El seu inici es situa convencionalment en l'any 476, amb la caiguda de l'Imperi Romà d'occident i el seu fí en 1492 amb el descubriment d'Amèrica, o en 1453 amb la caiguda de l'Imperi Bizantí.

Prehistoria a Castalla

El nom de Castalla prové del Castell, ja que a aquestos se'ls anomenava Castra Alta (fortaleça alta)

El castell de Castalla fou ocupat en l'Edat de Bronce (II milenio a.C) i en l'època ibèrica i romana (S.II a.C - S.V d.C) 

LA INVASIÓ ISLÀMICA: EMIRAT I CALIFAT

AL-ANDALUS
Al-Andalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. El nom tradicionalment s'havia escrit Al-Andalus, però actualment s'opta per la forma Al-Andalus que reprodueix la pronúncia àrab clàssica o Alandalús o al-sAndalú, segons la pronúncia en àrab andalusí.

Entre els anys 711 i 716, els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica, a excepció de les zones muntanyoses càntabres i pirenaiques. Aquesta conquesta, encara que tingué alguns moments puntuals de violència, fou una entrada pacífica i sense gaire resistències.

Concretament, l'entrada a la península dels musulmans es produí en el desembarcament de Gibraltar en 27 d'abril de 711, sota el comandament del cabdill Tàriq ibn Ziyad, i el seu cap Mussa ibn Nussayr. I poc després, el 19 de juliol, els visigots foren derrotats, i el seu rei Roderic fou mort en la batalla de Guadalete.

Emirat

El 773, Abd-al-Rahman I proclamà l'emirat de Còrdova, independitzat políticament i administrativa, car es mantenia la unitat espiritual i moral amb la resta de l'islam. Tot i això, el vertader organitzador de l'emirat independent fou Abd-al-Rahman II, qui delegà els poders en mans dels visirs. La islamització fou molt ràpida, el nombre de mossàrabs (cristians en territori musulmà) es va reduir considerablement.

A l'arribada al tron d'Abd-al-Rahman III en 912, la decadència política de l'emirat era un fet. Intentà imposar la seua autoritat i acabar amb les revoltes i conflictes, proclamant-se califa en 929 i originant el califat de Còrdova.

   

  Califat

 El 929, Abd-ar-Rahman III proclama el califat de Còrdova, declarant així la independència religiosa del califat abbàssida, a Bagdad. La proclamació tenia un doble propòsit: per una banda, en l'interior, els omeies volien reforçar la seua posició. Per altra, en l'exterior, amb l'objectiu de consolidar les rutes marítimes per al comerç en la Mediterrània, garantint les relacions econòmiques amb Bizanci i assegurar el subministrament d'or.

Després de la presa de Melilla en 927, a mitjans del segle X els omeies controlaven el triangle format per Algèria, Sijilmassa i l'oceà Atlàntic. El poder del califat s'estenia també cap al nord, i cap a 950 elSacre Imperi Romanogermànic intercanviava ambaixadors amb Còrdova. Al nord de la península Ibèrica els xicotets regnes cristians es convertiren en possessions feudals del Califat, al qual reconeixien superioritat i arbitratge, però sofriren feixugues imposicions a canvi de la pau.

És l'etapa política de la presència islàmica a la península Ibèrica de major esplendor, encara que de curta durada ja que en la pràctica acabà en el 1010 amb la fitna o guerra civil pel tron que es desencadenà entre els partidaris del darrer califa legítim Hixam II, i els successors del seu primer ministre o hàjib, Almansor.