Castalla

Castalla en el segle XV

En el castell s'han trobat asentiments del Neolític, l' Edat de Bronç, ibérics, romans, el van anomenar "Castra Alta", fortaleça alta i àrabs; históricament, el castell ha sigut el nucli principal en torn on s'anaven aglutinant les vivendes de la ciutat amurallada. Jaume I d'Aragó va tomar el castella els àrabs tras la conquista de Biar i el va integrar en el Regne de València, segons el tractat d'Alzamira, Castalla es trobava en una zona fronteriça amb Castilla.

Desde la seua conquista, Castalla va ser adjudicada com a propiedad senyorial en l'any 1336, el rei Pedro IV d'Aragó el va convertir en propietat de la Corona. En l'any 1362 va ser creada amb la baronia de Castalla, que va ser donada a Don Ramón de Vilanova.

Durant la Guerra de Sucesió, Castalla i tota la comarca van tomar partit per el band borbónic.Terminada la guerra, Felip V el concidix una serie de privilegis i el títul de "Molt Noble, Fiel i Leal".

Durant la Guerra d'Independéncia, tingueren lloc a Castalla dos importants accions militars. La Primera Batalla de Castalla, va tindre lloc en 1812, que va ser una gran derrota per al ejercit espanyol i va provocar la conquista d'una ciutat per part del ejercit francés. Per altra part, la segona batalla, que va tindre lloc el 13 d'abril de 1813, va ser un gran trionf per al bant espanyol al ser derrotats les tropes franceses del general Suchet. En 1890, la reina regente María Cristina el va otorgar a la villa de Castalla el títul de Ciutat.

Evolució polítiva de Castalla al segle XV.

Segle d'Or Espanyol

A la literatura castellana, el renaixement i el barroc es van expressar en la literatura a través d'una gran onada d'italianisme que va envair la literatura i les arts plàstiques. Utilitzaven técniques de conceptisme y culteranisme.

 Alguns dels autors més importants van ser Lope de Vega i Miguel de Cervantes. 

    El segle d'or espanyol, el segle XVII, és un període de gran     vitalitat literària i artística a Espanya. Aquest esplendor     artístic, coincideix amb el començament del declivi polític de l'imperi Espanyol.
En les arts plàstiques destaca la pintura, amb uns irrepetibles Velázquez i Bartolomé Esteban Murillo, El Greco, Zurbarán i molts altres i a l'escultura cal esmentar a Gregorio Fernández.
Encara que el nom habitual per a aquest període és segle d'or espanyol, la immensa majoria dels artistes esmentats són originaris de Castella. Tanmateix, trobem un cert nombre d'autors valencians que fan aportacions d'interès a la literatura en castellà.

INTRODUCCIÓ: ÈPOCA MODERNA

L'època moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. Entre els anys 1453 amb la caiguda de Constantinoble i 1789 amb la Revolució Francesa, va començar a nàixer amb un nou sistema económic, el mercantilisme. L'època moderna es el període de valors de modernitat ( el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior. L'espèrit de l'edat moderna buscà el seu referent en un passat anterior, l'edat antiga.