CARTAGO I ROMA

CARTAGO

Cartago va ser una important ciutat de la antigüitat, fundada pels fenicis procedents de Tiro en un enclau coster del nord d'Àfrica, prop de l'actual ciutat de Tunis.
La República Cartaginessa es va enfrentar a la República Romana per la hegemonia en el Mediterrani occidental, on va ser derrotat totalment en el 146 a.C, on va desaparèixer el Estat cartaginés i la destrucció de la ciuat de Cartago.
El coneixement transmitit procedeix en la seua totalitat de la gran campanya internacional de excavacions per a la salvaguarda de Cartago de 1975.
La ciutat de Cartago poseia dos grans ports, el comercial i el militar, on li permetien dominar militar i comercialment el Mediterrani occidental.
La ciutat de Cartago va desarrollar un gran Estat baix el seu poder. En els seus inicis, el territori cartaginés comprenia soles la ciutat i una petita àrea de uns 50 km quadrats. En el sigle VI a.C. els cartagineses van ocupar un territori entre 300.000 i 50.000 km quadrats, on va constituir la base de l'Estat Cartaginés.

ROMA

Roma és la capital d'Itàlia de la regió del Laci i de la província homònima. Està a la riba del Tíber, a 22 km de la Mar Mediterrània. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Contitueixen la citat del Vaticà.

HISTÒRIA DE ROMA: prehistòria
Els primers vestigis d'assentaments en la zona de Roma es va remontar a la cultura de l'home Neandertal. En el aàrea es van fer molts descobriments, el més àntic dels quals es va referir al lloc de Valchetta, amb restes que daten que fa 65.000 anys. 
Tant faliscos com llatins van ocupar ambes el vall del Tíber. El seu territori limitava amb ell de varios grups de població, el més important del quals va ser el dels etruscps al nord del Tíber.
Els volscos, d'origen osco, van ocupar la par Sur del Laci mentres que els sabinos es van instalar un poc més al no0rd, al oest dels monts Apeninos.
El primer assentament pre-urbà de Roma es va constituir en el Mont Palatino (S. XIV a.C). Més tart, l'ocupació que va ser extesa cap al Quirinal i les colines del Esquilini. Els restes arqueològics han demostrat que a finals de l'Edat de Bronze i comensaments de l'Edat del Hierro existia al llarg  del Tíber hasta Ostia una densa red d'aldees que poblaren les colines adjacents.
La ciutat es va forma a través de la unióde les diverses aldees, procés que va durar varios sigles, fins que va desembocar en un vertader centre urbà. La llegenda de Ròmul, podria derrotar al gestor de la primera unificació dels nuclis aldeans en una sola entitat urbana.

GUERRES PÚNIQUES: DE ROMA.
La política expansiva dels cartaginesos  cap a l'Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobre tot, Anníbal. Però aleshores, la nova potència que s'havia creta a l'Occident , Roma, els barrà el pas.L'any 261 a.C i l'any 260 a.C els van vèncer a Mylae. 
Els romans  havien aconseguit crear una poderosa flota, la qual cosa els va conferir u gran predomini naval.
Després de vendre a Palerm (251 a.C) vfan ser derrotats a Dreana (249 a.C). Els romans van reconstruir la seua flota, víctima de les derrotes i de les tempestats, i l'any 241 a.C van aconseguir el trionf definitiu a la costa Occidental de Sicília, a les Illes Aegates.
Després de moltes batalles, Anníbal es va dirigir cap a Itàlia per lluitar contra els romans, va creuar els Alps, aconseguint el suport dels gals, que habitaven la plana del Riu Po, aconseguint vèncer als romans en els marges de Ticino i del Trebia, i l'any 216 a.C la batalla de Cannas ( Apúlia) va consagrar als cartaginesos com a triuonfants sobre Ropma, que va pedre aproximadament 30.000 homes. No obstant això, i malgrat el suport de Anníbalñ va rebre de Fílip V de Macedònia i del rei de Siracussa l'estrateg romà Fabi Màxim, va idear el pla d'una guerra de desgat, evitant les batalles obertes.