Les invasions Bàrbares. Els Visigots

Les invasions bárbares surgixen en el segle V a la peninsula Ibèrica, la qual va sufrir una ruptura de organització política i administrativa que el Imperi Romà havia adoptat. En el 411 van arribar diferents pobles germànics (vándals, suevos i alanos) que van ser desposeiuts de les seues terres. Els alans ren de la regió del Càucaso, els vandals d'origen escandinavo i els suevos anglo-saxons.
Els suevos van crear un regne que abarcaba Galicia y la zona del nord de Portugal. Més tard el regne es va expandir cap al sud del Duero.
Els visigots, poble germànic, van arribar a una alianza amb l'Imperi, van concertar acabar les invasions i reincorporar Hispania a la autoritat romana.
Aquests grups bàrbars no van ser molt extensos ni numerosos, però no van trobar grans resistències per part de les poblacions per a instalar-se, gràcies a la Caiguda de l'Imperi Romà.
El fin de les conquistes de l'Alt Imperi va fer difícil l'obtenció d'esclaus a partir de la crisis del segle III. D'aquesta manera, va començar el procés de feudalització.
Al segle V els suevos es van convertir al Cristianisme, mentres que els visigots, que eren cristians arrians, es van convertir al Catolicisme amb la reconversión de Recaredo.