EVOLUCIÓ DEL TOSSAL DE L'ALHAMBRA, TOLEDO I SAGUNT.
L'ALHAMBRA
L'Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. L´alhambra és una ciutat enmurallada que ocupa la major part del turó de la Sabika per la seua banda Granada tenia un altre sistema de emmurallament. Per tant l'Alhambra podia funcionar amb autonomia respecte a Granada. A l'Alhambra es trobaven tots els serveis propis i necessaris per a la població que vivia allí: mesquites, escoles, tallers, etc. El 1238 entra a Granada per la Porta d'Elvira, i per a ocupar el Palau del Gall del Vent, Mohamed-Ben-Nazar (o Nasr), anomenat AL-Hamar el Roig (ja que tenia la barba vermella). Quan Ben-AL-Hamar (Mohamed-Ben-Nazar) va entrar triomfador a Granada a l'any 1238, la població el va rebre amb el crit de "Benvingut el vencedor per la gràcia d'Al·là", al que ell va respondre: "Només Al·là és vencedor"; aquest és el lema de l'escut nassarita i també està escrit per tota la Alhambra. L'estil granadí en la Alhambra és la culminació de l'art Al-andalus, que no es va realitzar fins a mitjans del segle XIV amb Yusuf I i Mohamed al Rayan V en 1333 i 1354. L'Alhambra vesteixi des dels jardins del Generalife. AL fons el barri del Albaicín. El 1492, amb la conquesta de Granada pels Reis Catòlics, l'Alhambra passa a ser palau reial dels reis.
TOLEDO
Toledo és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de . L'any 1986 el seu centre històric fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Està situada a 71 kms al sud-sud-oest de Madrid a 569 metres d'altitud i rodejada pel riu Tajo. Toledo és coneguda com la ciutat de les tres cultures, així com la "ciutat imperial", per haver residit en ella l'emperador Carles V.
Tit a per primer cop la vila de Toletum conquerida el 193 aC pel procònsol M. Fulvi. Fou una ciutat pròspera sota els romans i quan va penetrar el cristianisme va tenir una gran importància religiosa. El Concili de Toledo s'hi va celebrar el 400. El 418 va caure en mans dels visigots i al segle VI fou la capital del regne visigòtic de l'edat mitjana (vegeu Regne deToledo) quan Atanagild i va fixar residència el 567; Recared va adoptar els cristianisme catòlic en lloc de l'arrianisme i fou el centre religiós del regne i seu dels famosos Concilis de Toledo on el clergat catòlic es va introduir en la direcció política de l'estat. El 714 fou ocupada per Tarik ibn Ziyad que la va trobar deserta; només alguns jueus i un reduït nombre d'habitants hi havien restat. Allí es van reunir amb Tarik els destacaments que havia enviat a Granada i Múrcia i els cronistes musulmans diuen que fou allí on es van trobar Tarik i Musa ibn Nusayr. El cap àrab no hi va restar gaire temps i es va dirigir cap al nord de la península on va conquerir Saragossa. Les llegendes sobre la ciutat (la violació de la Cava, la filla del comte de Ceuta, pel rei Roderic o els tresors fabulosos trobats a la ciutat, a la "Casa Tancada") van circular durant els primers segles. Toledo (Tolaitola o Tolaytula en àrab) fou part del districte de al-Sharat (les Serres). Una part de la població va restar cristiana i subjecte a les lleis visigodes, però altra part va esdevenir muwallad (conversos) o mossàrabe (cristians sota autoritat musulmana).SAGUNT
Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi del País Valencià que es troba en la comarca del Camp de Morvedre.
La ciutat té dos nuclis principals: el casc històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt , situat en la costa a 4 quilòmetres del casc històric. El terme municipal compta amb 65.238 ciutadans (L'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya 2012), repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589) en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.
La seua economia està basada principalment en la indústria siderúrgica i en l'exportació de cítrics. Dintre del sòl conreat tenim de secà les garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametlers i entre el regadiu tenim el taronger i altres fruiters.
Fins al segle XIX va ser una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a França: després de la destrucció dels vinyers per la fil·loxera en els inicis d'aquest segle i la conversió del secà en regadiu, els vinyers van ser substituïts pels cítrics.
L'activitat pesquera va començar amb la construcció del port pesquer.
La industrialització es va produir en el segle XX. A principis d'aquest segle va començar l'exportació de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fàbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.
