1.Geografía d'Espanya. Grans línies (relleu,hidrografía i principals paisatjes econòmics)

El relleu de la península Ibèrica:
El relleu s'esten al voltant de la Meseta, una gran unitat central, elevada a 650m. La Meseta és dividida pel Sistema Central, que s'articula des de la serralada Ibèrica fins a Portugal, i està envoltada de sistemes muntanyosos: la Serralada Cantàbrica al Nord, la Serralada Ibèrica al Sud Est, Sierra Morena al Sud i muntanyes més baixes amb la frontera Nord amb Portugal. La zona septentrional a Portugal és marcada per un territori  accidentat i muntanyós.

Les serralades d'Ayllón, Somosierra, Guadarrama i Gredos (2.592m) de Est a Oest, més al Nord serralades de Bèjar, Peña de Francia i Gata. Els Montes de Toledo s'estenen al Sud del Sistema Central, que culminen la Serra de Guadalupe (1.603m). El sector meridional de la Meseta esta limitata per Sierra Morena.
Els Pirineus, l'istme que uneix la peninsula Ibèrica amb el continent, presenta una zona axial amb els cims més destacats, com: l'Aneto (3.404m) i la Pica d'Estats (3.115m).




Hidrografía de la península Ibèrica.
Els vessants afluents més importants de la península són la vessant afluvial Atlatica i la Mediterrània.
L'Ebre (928)que aboca al mar Mediterrani. Altres rius que desemboquen ahí són: Ter (167 km), Llobregat (170 km), Túria (243 km), Xúquer (488 km) i Segura (225 km).
Els grans rius del vessant atlàntic són: Miño (340 km), Duero (913 km) amb la major conca fluvial de la Península (98 160 km²), Tajo, el més llarg dels rius del territori (1 120 km),  Guadiana (744 km), que forma frontera amb Portugal,i Guadalquivir (560 km).
Els rius del vessant Cantàbric són més curts, però de cabal abundant i regular com el Navia o el Narcea.