Història Antiga

L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana i es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. En aquesta época sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.
L'edat antiga és l'època històrica que coincideix amb el sorgiment i desenvolupament de les primeres civilitzacions o civilitzacions antigues. Alguns processos van cristal·litzar en l'inici de la vida urbana, l'aparició del poder polític, de les religions organitzades , una complexa estratificació social, esforços col·lectius de gran envergadura que exigeixen prestacions de treball obligatori i impostos, i el comerç de llarga distància.Van sorgir les primeres ciutats-estat competitives a partir del substrat neolític. A partir d'elles, i de successius contactes, de pobles veïns, van anar conformant els primers estats de gran extensió territorial, fins a assolir la mida d'imperis multinacionals.
El final de l'edat antiga a la civilització occidental coincideix amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident , encara que tal discontinuïtat no s'observa en altres civilitzacions.