L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'imperi Romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana i es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. En aquesta época sorgeix el comerç com a tal, amb l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.
L'edat antiga és l'època històrica que coincideix amb el sorgiment i desenvolupament de les primeres civilitzacions o civilitzacions antigues. Alguns processos van cristal·litzar en l'inici de la vida urbana, l'aparició del poder polític, de les religions organitzades , una complexa estratificació social, esforços col·lectius de gran envergadura que exigeixen prestacions de treball obligatori i impostos, i el comerç de llarga distància.Van sorgir les primeres ciutats-estat competitives a partir del substrat neolític. A partir d'elles, i de successius contactes, de pobles veïns, van anar conformant els primers estats de gran extensió territorial, fins a assolir la mida d'imperis multinacionals.
El final de l'edat antiga a la civilització occidental coincideix amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident , encara que tal discontinuïtat no s'observa en altres civilitzacions.
jueves, 5 de diciembre de 2013
jueves, 28 de noviembre de 2013
ROMANITZACIÓ I CRISTIANITZACIÓ
ROMANITZACIÓ
A l'antigüitat, la península ibèrica estava habuitada per diferents pobles: els ibers i els celtes. Els ibers es van assentar a la costa mediterrànea i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa Atlàntica.
En els ibers destacaven els nobles i els guerrers. La seua economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Practicaven artesania i van desencolupar una intensa activitat comercial. La civilització ibèrica, amb llengua i escriptura pròpies, va ser el resultant de l'evolució de les poblacions neolítiques en contacte amb cultures de pobles europeus: fenicis i grecs.
Els celtes eren un poble inbdoeuropeu que va arribar a la península Ibèrica entre els segles V i III a.C, i es va assentar a les terres de la Meseta i a la costa Atlàntica, on van comviure amb els cantàbres i els vascons. Vivien en castres, que eeren pobles, que eres poblats emmurallats i elevats. Les seues cases eren de planta circular, de pedra i tota coberta de palla. La seua economia era ramadera, i practicaven agriucultura i la caça. S'organitzaven en famílies i vivien en tribus. I eren politeistes i adoraven els astres.
CRISTIANITZACIÓ
Més enllà de la difusió del cristianisme com a model religiós, entre els segles V i VIII, l’església de Roma va trobar-se davant el repte de donar forma al corpus cultural que aspirava a transmetre als pobles romanogermànics d’occident que estava evangelitzant.El debat sobre la composició d’aquest corpus es remuntava als mateixos inicis de l’Església.Ràpidament van existir dos posicionaments: els que entenien la necessitat d’acollir elements de la cultura pagana grecoromana i els que rebutjaven frontalment la introducció d’elements herètics en el corpus cultural cristià.
Així, a començaments del segle V es fixava el currículum de les anomenades arts liberals. Tanmateix, la reducció del nombre d’escoles en benefici de la cultura monacal i episcopal va permetre la conservació de l’herència clàssica, però també va suposar que el seu estudi es veiés condemnat a un segon terme en benefici dels estudis sobre la Bíblia i els textos dels pares de l’Església
.De la mateixa manera, quan l’Església va llançar-se definitivament a la tasca d’evangelització d’Europa, en el segle VII, els destinataris de l’ensenyament van anar disminuint en proporció al gran territori que abastava el cristianisme.
Les invasions Bàrbares. Els Visigots
Les invasions bárbares surgixen en el segle V a la peninsula Ibèrica, la qual va sufrir una ruptura de organització política i administrativa que el Imperi Romà havia adoptat. En el 411 van arribar diferents pobles germànics (vándals, suevos i alanos) que van ser desposeiuts de les seues terres. Els alans ren de la regió del Càucaso, els vandals d'origen escandinavo i els suevos anglo-saxons.
Els suevos van crear un regne que abarcaba Galicia y la zona del nord de Portugal. Més tard el regne es va expandir cap al sud del Duero.
Els visigots, poble germànic, van arribar a una alianza amb l'Imperi, van concertar acabar les invasions i reincorporar Hispania a la autoritat romana.
Aquests grups bàrbars no van ser molt extensos ni numerosos, però no van trobar grans resistències per part de les poblacions per a instalar-se, gràcies a la Caiguda de l'Imperi Romà.
El fin de les conquistes de l'Alt Imperi va fer difícil l'obtenció d'esclaus a partir de la crisis del segle III. D'aquesta manera, va començar el procés de feudalització.
Al segle V els suevos es van convertir al Cristianisme, mentres que els visigots, que eren cristians arrians, es van convertir al Catolicisme amb la reconversión de Recaredo.
Els suevos van crear un regne que abarcaba Galicia y la zona del nord de Portugal. Més tard el regne es va expandir cap al sud del Duero.
Els visigots, poble germànic, van arribar a una alianza amb l'Imperi, van concertar acabar les invasions i reincorporar Hispania a la autoritat romana.Aquests grups bàrbars no van ser molt extensos ni numerosos, però no van trobar grans resistències per part de les poblacions per a instalar-se, gràcies a la Caiguda de l'Imperi Romà.
El fin de les conquistes de l'Alt Imperi va fer difícil l'obtenció d'esclaus a partir de la crisis del segle III. D'aquesta manera, va començar el procés de feudalització.
Al segle V els suevos es van convertir al Cristianisme, mentres que els visigots, que eren cristians arrians, es van convertir al Catolicisme amb la reconversión de Recaredo.
jueves, 21 de noviembre de 2013
LA PREHISTÒRIA
LA PREHISTÒRIA-XTEC
Tal com ja saps , la Prehistòria és l'etapa de la historia que abraça des de l'aparició de l'ésser humà (fa uns 2.500.000 anys) fins a l'aparició dels primers documents escrits 8 cap al 3.000 a.C.).
La Prehistòria es divideix en dues grans etapes:
-El Paleolítc o edat de la pedra tallada (2.500.000 a.C.-10.000 a.C.). És el període més gran de la vida de l'home a la Terra. Aquesta etapa se subdividien en:
*Paleolític Inferior (inici al 2.500.000 a.C.)
*Paleolític Mitjà (inici al 180.000 a.C.)
*Paleolític Superior (inici al 40.000 a.C)
-El Neolític o edat de la pedra polida (9.000 a.C.-3.000 a.C)
Entre les dues etapes, els historiadors han determinat una època intermèdia que designen amb el nom de Mesolìtic o Epipaleolìtic (10.000 a.C.-7.000 a.C.) i coincident amb una època de canvi climàtic: la retirada dels gels després de l'última glaciació. Aquesta cronologia és aproximada i canvia considerablement d'unes zones a unes altres.
L'etapa final de la Prehistòria, cal al 3.000 a.C., coincideix amb el descobriment de la metal·lúrgia com a tècnica per treballar els metalls. Aquesta etapa rep el nom d'Edat dels metalls.
Tal com ja saps , la Prehistòria és l'etapa de la historia que abraça des de l'aparició de l'ésser humà (fa uns 2.500.000 anys) fins a l'aparició dels primers documents escrits 8 cap al 3.000 a.C.).
La Prehistòria es divideix en dues grans etapes:
-El Paleolítc o edat de la pedra tallada (2.500.000 a.C.-10.000 a.C.). És el període més gran de la vida de l'home a la Terra. Aquesta etapa se subdividien en:
*Paleolític Inferior (inici al 2.500.000 a.C.)
*Paleolític Mitjà (inici al 180.000 a.C.)
*Paleolític Superior (inici al 40.000 a.C)
-El Neolític o edat de la pedra polida (9.000 a.C.-3.000 a.C)
Entre les dues etapes, els historiadors han determinat una època intermèdia que designen amb el nom de Mesolìtic o Epipaleolìtic (10.000 a.C.-7.000 a.C.) i coincident amb una època de canvi climàtic: la retirada dels gels després de l'última glaciació. Aquesta cronologia és aproximada i canvia considerablement d'unes zones a unes altres.
L'etapa final de la Prehistòria, cal al 3.000 a.C., coincideix amb el descobriment de la metal·lúrgia com a tècnica per treballar els metalls. Aquesta etapa rep el nom d'Edat dels metalls.
jueves, 14 de noviembre de 2013
CARTAGO I ROMA
CARTAGO
Cartago va ser una important ciutat de la antigüitat, fundada pels fenicis procedents de Tiro en un enclau coster del nord d'Àfrica, prop de l'actual ciutat de Tunis.La República Cartaginessa es va enfrentar a la República Romana per la hegemonia en el Mediterrani occidental, on va ser derrotat totalment en el 146 a.C, on va desaparèixer el Estat cartaginés i la destrucció de la ciuat de Cartago.
El coneixement transmitit procedeix en la seua totalitat de la gran campanya internacional de excavacions per a la salvaguarda de Cartago de 1975.La ciutat de Cartago poseia dos grans ports, el comercial i el militar, on li permetien dominar militar i comercialment el Mediterrani occidental.
La ciutat de Cartago va desarrollar un gran Estat baix el seu poder. En els seus inicis, el territori cartaginés comprenia soles la ciutat i una petita àrea de uns 50 km quadrats. En el sigle VI a.C. els cartagineses van ocupar un territori entre 300.000 i 50.000 km quadrats, on va constituir la base de l'Estat Cartaginés.
ROMA
Roma és la capital d'Itàlia de la regió del Laci i de la província homònima. Està a la riba del Tíber, a 22 km de la Mar Mediterrània. La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Contitueixen la citat del Vaticà.HISTÒRIA DE ROMA: prehistòria
Els primers vestigis d'assentaments en la zona de Roma es va remontar a la cultura de l'home Neandertal. En el aàrea es van fer molts descobriments, el més àntic dels quals es va referir al lloc de Valchetta, amb restes que daten que fa 65.000 anys.
Els volscos, d'origen osco, van ocupar la par Sur del Laci mentres que els sabinos es van instalar un poc més al no0rd, al oest dels monts Apeninos.
El primer assentament pre-urbà de Roma es va constituir en el Mont Palatino (S. XIV a.C). Més tart, l'ocupació que va ser extesa cap al Quirinal i les colines del Esquilini. Els restes arqueològics han demostrat que a finals de l'Edat de Bronze i comensaments de l'Edat del Hierro existia al llarg del Tíber hasta Ostia una densa red d'aldees que poblaren les colines adjacents.
La ciutat es va forma a través de la unióde les diverses aldees, procés que va durar varios sigles, fins que va desembocar en un vertader centre urbà. La llegenda de Ròmul, podria derrotar al gestor de la primera unificació dels nuclis aldeans en una sola entitat urbana.
GUERRES PÚNIQUES: DE ROMA.
La política expansiva dels cartaginesos cap a l'Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Asdrúbal i, sobre tot, Anníbal. Però aleshores, la nova potència que s'havia creta a l'Occident , Roma, els barrà el pas.L'any 261 a.C i l'any 260 a.C els van vèncer a Mylae.
Els romans havien aconseguit crear una poderosa flota, la qual cosa els va conferir u gran predomini naval.
Després de vendre a Palerm (251 a.C) vfan ser derrotats a Dreana (249 a.C). Els romans van reconstruir la seua flota, víctima de les derrotes i de les tempestats, i l'any 241 a.C van aconseguir el trionf definitiu a la costa Occidental de Sicília, a les Illes Aegates.Després de moltes batalles, Anníbal es va dirigir cap a Itàlia per lluitar contra els romans, va creuar els Alps, aconseguint el suport dels gals, que habitaven la plana del Riu Po, aconseguint vèncer als romans en els marges de Ticino i del Trebia, i l'any 216 a.C la batalla de Cannas ( Apúlia) va consagrar als cartaginesos com a triuonfants sobre Ropma, que va pedre aproximadament 30.000 homes. No obstant això, i malgrat el suport de Anníbalñ va rebre de Fílip V de Macedònia i del rei de Siracussa l'estrateg romà Fabi Màxim, va idear el pla d'una guerra de desgat, evitant les batalles obertes.
Les invasions mediterrànies a la Peninsula Ibèrica.
Des de temps molt antics, la riquesa en metalls de l’Europa occidental va cridar l’atenció dels pobles de la Mediterrània oriental, per eixa raò fenicis, estrucs i grecs van recorrer el Mar Mediterràni en busca d'aquests metalls en els primers segles del darrere mil·lenni abans de Crist.
A la Península Ibèrica l’arribada de pobles procedents d’altres indrets va continuar al llarg del primer mil·lenni a.C. eLS Fenicis, estrucs i grecs volien aconseguir metalls com or, argent, coure i especialment estany, buscar nous mercats per als seus articles i trobar noves terres on establir colons.
Aquests pobles van aportar als habitants de la península gran quantitat de coneixements com l'escriptura, ús de monedes, producció de ceràmica al forn, a elaborar vi i olis, etc. Per tant, la seua influència va possibilitar l’evolució cultural i material dels pobles indígenes.
Al segle VIII a.C. els fenicis es van establir al sud de la península i no van tardar en fundar factoríes, establiments comercialsde xicotetes dimensions.
Els grecs es van establir a Catalunya al mateix segle, però fins a l'any 575 a.C.
A la Península Ibèrica l’arribada de pobles procedents d’altres indrets va continuar al llarg del primer mil·lenni a.C. eLS Fenicis, estrucs i grecs volien aconseguir metalls com or, argent, coure i especialment estany, buscar nous mercats per als seus articles i trobar noves terres on establir colons.
Aquests pobles van aportar als habitants de la península gran quantitat de coneixements com l'escriptura, ús de monedes, producció de ceràmica al forn, a elaborar vi i olis, etc. Per tant, la seua influència va possibilitar l’evolució cultural i material dels pobles indígenes.
Al segle VIII a.C. els fenicis es van establir al sud de la península i no van tardar en fundar factoríes, establiments comercialsde xicotetes dimensions.
Els grecs es van establir a Catalunya al mateix segle, però fins a l'any 575 a.C.
jueves, 31 de octubre de 2013
Alhambra, Toledo i Sagunt
INCIDÈNCIA DE LA HISTÒRIA EN LA MODIFICACIÓ D'UN PAISATGE:
L'ALHAMBRA
Tit a per primer cop la vila de Toletum conquerida el 193 aC pel procònsol M. Fulvi. Fou una ciutat pròspera sota els romans i quan va penetrar el cristianisme va tenir una gran importància religiosa. El Concili de Toledo s'hi va celebrar el 400. El 418 va caure en mans dels visigots i al segle VI fou la capital del regne visigòtic de l'edat mitjana (vegeu Regne deToledo) quan Atanagild i va fixar residència el 567; Recared va adoptar els cristianisme catòlic en lloc de l'arrianisme i fou el centre religiós del regne i seu dels famosos Concilis de Toledo on el clergat catòlic es va introduir en la direcció política de l'estat. El 714 fou ocupada per Tarik ibn Ziyad que la va trobar deserta; només alguns jueus i un reduït nombre d'habitants hi havien restat. Allí es van reunir amb Tarik els destacaments que havia enviat a Granada i Múrcia i els cronistes musulmans diuen que fou allí on es van trobar Tarik i Musa ibn Nusayr. El cap àrab no hi va restar gaire temps i es va dirigir cap al nord de la península on va conquerir Saragossa. Les llegendes sobre la ciutat (la violació de la Cava, la filla del comte de Ceuta, pel rei Roderic o els tresors fabulosos trobats a la ciutat, a la "Casa Tancada") van circular durant els primers segles. Toledo (Tolaitola o Tolaytula en àrab) fou part del districte de al-Sharat (les Serres). Una part de la població va restar cristiana i subjecte a les lleis visigodes, però altra part va esdevenir muwallad (conversos) o mossàrabe (cristians sota autoritat musulmana).
SAGUNT
EVOLUCIÓ DEL TOSSAL DE L'ALHAMBRA, TOLEDO I SAGUNT.
L'ALHAMBRA
L'Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. L´alhambra és una ciutat enmurallada que ocupa la major part del turó de la Sabika per la seua banda Granada tenia un altre sistema de emmurallament. Per tant l'Alhambra podia funcionar amb autonomia respecte a Granada. A l'Alhambra es trobaven tots els serveis propis i necessaris per a la població que vivia allí: mesquites, escoles, tallers, etc. El 1238 entra a Granada per la Porta d'Elvira, i per a ocupar el Palau del Gall del Vent, Mohamed-Ben-Nazar (o Nasr), anomenat AL-Hamar el Roig (ja que tenia la barba vermella). Quan Ben-AL-Hamar (Mohamed-Ben-Nazar) va entrar triomfador a Granada a l'any 1238, la població el va rebre amb el crit de "Benvingut el vencedor per la gràcia d'Al·là", al que ell va respondre: "Només Al·là és vencedor"; aquest és el lema de l'escut nassarita i també està escrit per tota la Alhambra. L'estil granadí en la Alhambra és la culminació de l'art Al-andalus, que no es va realitzar fins a mitjans del segle XIV amb Yusuf I i Mohamed al Rayan V en 1333 i 1354. L'Alhambra vesteixi des dels jardins del Generalife. AL fons el barri del Albaicín. El 1492, amb la conquesta de Granada pels Reis Catòlics, l'Alhambra passa a ser palau reial dels reis.
TOLEDO
Toledo és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de . L'any 1986 el seu centre històric fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Està situada a 71 kms al sud-sud-oest de Madrid a 569 metres d'altitud i rodejada pel riu Tajo. Toledo és coneguda com la ciutat de les tres cultures, així com la "ciutat imperial", per haver residit en ella l'emperador Carles V.Tit a per primer cop la vila de Toletum conquerida el 193 aC pel procònsol M. Fulvi. Fou una ciutat pròspera sota els romans i quan va penetrar el cristianisme va tenir una gran importància religiosa. El Concili de Toledo s'hi va celebrar el 400. El 418 va caure en mans dels visigots i al segle VI fou la capital del regne visigòtic de l'edat mitjana (vegeu Regne deToledo) quan Atanagild i va fixar residència el 567; Recared va adoptar els cristianisme catòlic en lloc de l'arrianisme i fou el centre religiós del regne i seu dels famosos Concilis de Toledo on el clergat catòlic es va introduir en la direcció política de l'estat. El 714 fou ocupada per Tarik ibn Ziyad que la va trobar deserta; només alguns jueus i un reduït nombre d'habitants hi havien restat. Allí es van reunir amb Tarik els destacaments que havia enviat a Granada i Múrcia i els cronistes musulmans diuen que fou allí on es van trobar Tarik i Musa ibn Nusayr. El cap àrab no hi va restar gaire temps i es va dirigir cap al nord de la península on va conquerir Saragossa. Les llegendes sobre la ciutat (la violació de la Cava, la filla del comte de Ceuta, pel rei Roderic o els tresors fabulosos trobats a la ciutat, a la "Casa Tancada") van circular durant els primers segles. Toledo (Tolaitola o Tolaytula en àrab) fou part del districte de al-Sharat (les Serres). Una part de la població va restar cristiana i subjecte a les lleis visigodes, però altra part va esdevenir muwallad (conversos) o mossàrabe (cristians sota autoritat musulmana).SAGUNT
Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi del País Valencià que es troba en la comarca del Camp de Morvedre.
La ciutat té dos nuclis principals: el casc històric en les faldes del castell i del teatre romà, i el Port de Sagunt , situat en la costa a 4 quilòmetres del casc històric. El terme municipal compta amb 65.238 ciutadans (L'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya 2012), repartits entre aquests 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589) en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.
La seua economia està basada principalment en la indústria siderúrgica i en l'exportació de cítrics. Dintre del sòl conreat tenim de secà les garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametlers i entre el regadiu tenim el taronger i altres fruiters.
Fins al segle XIX va ser una població essencialment vinícola, exportant vins i aiguardents a França: després de la destrucció dels vinyers per la fil·loxera en els inicis d'aquest segle i la conversió del secà en regadiu, els vinyers van ser substituïts pels cítrics.
L'activitat pesquera va començar amb la construcció del port pesquer.
La industrialització es va produir en el segle XX. A principis d'aquest segle va començar l'exportació de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fàbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.
jueves, 17 de octubre de 2013
1.Geografía d'Espanya. Grans línies (relleu,hidrografía i principals paisatjes econòmics)
El relleu de la península Ibèrica:
El relleu s'esten al voltant de la Meseta, una gran unitat central, elevada a 650m. La Meseta és dividida pel Sistema Central, que s'articula des de la serralada Ibèrica fins a Portugal, i està envoltada de sistemes muntanyosos: la Serralada Cantàbrica al Nord, la Serralada Ibèrica al Sud Est, Sierra Morena al Sud i muntanyes més baixes amb la frontera Nord amb Portugal. La zona septentrional a Portugal és marcada per un territori accidentat i muntanyós.
Les serralades d'Ayllón, Somosierra, Guadarrama i Gredos (2.592m) de Est a Oest, més al Nord serralades de Bèjar, Peña de Francia i Gata. Els Montes de Toledo s'estenen al Sud del Sistema Central, que culminen la Serra de Guadalupe (1.603m). El sector meridional de la Meseta esta limitata per Sierra Morena.
Els Pirineus, l'istme que uneix la peninsula Ibèrica amb el continent, presenta una zona axial amb els cims més destacats, com: l'Aneto (3.404m) i la Pica d'Estats (3.115m).
Hidrografía de la península Ibèrica.
Els vessants afluents més importants de la península són la vessant afluvial Atlatica i la Mediterrània.
L'Ebre (928)que aboca al mar Mediterrani. Altres rius que desemboquen ahí són: Ter (167 km), Llobregat (170 km), Túria (243 km), Xúquer (488 km) i Segura (225 km).
Els grans rius del vessant atlàntic són: Miño (340 km), Duero (913 km) amb la major conca fluvial de la Península (98 160 km2), Tajo, el més llarg dels rius del territori (1 120 km), Guadiana (744 km), que forma frontera amb Portugal,i Guadalquivir (560 km).
Els rius del vessant Cantàbric són més curts, però de cabal abundant i regular com el Navia o el Narcea.
El relleu s'esten al voltant de la Meseta, una gran unitat central, elevada a 650m. La Meseta és dividida pel Sistema Central, que s'articula des de la serralada Ibèrica fins a Portugal, i està envoltada de sistemes muntanyosos: la Serralada Cantàbrica al Nord, la Serralada Ibèrica al Sud Est, Sierra Morena al Sud i muntanyes més baixes amb la frontera Nord amb Portugal. La zona septentrional a Portugal és marcada per un territori accidentat i muntanyós.
Els Pirineus, l'istme que uneix la peninsula Ibèrica amb el continent, presenta una zona axial amb els cims més destacats, com: l'Aneto (3.404m) i la Pica d'Estats (3.115m).
Hidrografía de la península Ibèrica.
Els vessants afluents més importants de la península són la vessant afluvial Atlatica i la Mediterrània.
L'Ebre (928)que aboca al mar Mediterrani. Altres rius que desemboquen ahí són: Ter (167 km), Llobregat (170 km), Túria (243 km), Xúquer (488 km) i Segura (225 km).
Els grans rius del vessant atlàntic són: Miño (340 km), Duero (913 km) amb la major conca fluvial de la Península (98 160 km2), Tajo, el més llarg dels rius del territori (1 120 km), Guadiana (744 km), que forma frontera amb Portugal,i Guadalquivir (560 km).Els rius del vessant Cantàbric són més curts, però de cabal abundant i regular com el Navia o el Narcea.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)