ELS CONTRACTES DEL S. XIX

Les identitats ètniques, culturals, polítiques o nacionals són plàstiques. Es fan, es desfan i es refan històricament, al llarg del temps. És a dir, són el resustat d'una elaboració, de la invenció de la tradició, i estan subjectes a un context històric. La lògica que marca la seua trajectòria no es autogenètica, sinó que emana de la memòria que contrueix aqueta identitat. De la mateixa manera, aquestes identitats no són unidireccionals ni la memòria que les elabora és espontània. En realitat, la memòria és induïda des de les instàncies del poder polític que són les que indiquen que és allò que cal recordar i quins són els elements que convé oblidar. Tot plegat és el que es coneix com a constructivitisme històric.