En 1808 Espanya fou invadida per el ejercit de Napoleón Bonaparte, emperador francés. Davant aquests fets, el poble espanyol es va rebel·lar a Aranjuez, entre el 17 i 19 de març de 1808, obligant al seu Rei Carles IV, abdicar la corona a favor del seu fill Fernando, qui va assumir amb el nom de Fernando VII.
Davant les contradiccions dels reis espanyols, Napoleón Bonaparte els va reunir a la família reial en la ciutat françessa de Bayona, i va obligar a Carles IV i al seu fill Fernando VII a abdicar el tron a favor del seu germà José Bonaparte. Napoleón va proclamar com Rei d'Espanya el tron espanyol al seu germà amb el nom de José I. El patriotisme espanyol va demostrarse més en el poble, davant el entreguisme pasiu del monarca, la nobleça, intelectuals i l'ejercit. A partit del 2 de maig de 1808 en tota la península, va sorgir una inserrucció popular i mediant les guerrilles populars, impedeixen la penetració del ejercit françés en provincies com Zaragoça, Valencia, Gerona i altres, logrant debilitar-ho.
Davant aquests aconteiximents, Anglaterra enemic de Napoleón, va decidir intervindre activament en defensa d' Espanya, comandat pel General Wellington i aporta ció de subsidis i técnics. L'emperador Bonaparte en persona va tindre que dirigir per a derrotar als espanyols en la Batalla de Somosierra e ingresas a la capital de Madrid. D'aquesta forma Espanya arribá a tindre com a Rei a un françés.
Aquest fet contribueix a romper l'equilibri de poder dels gobernants espanyols en les colonies americanes, a causa de produir-se un període de buit de poder, la crisis de la monarquía espanyola i la debilitat política en la metrópoli Espanya.
La guerra d'independència
La Guerra d'independència Espanyola, gou un enfrentiment militar entre Espanya i el primer Imperi Françés, provocat per la pretensió de Napoleó d'instalar en el tron espanyol al seu germà José Bonapart, tras les abdicacions de Bayona.
La Guerra d'Independència, també coneguda en espanyol com la françesada, Guerra Peninsular, Guerra d'Epanya, Guerra del Françés, Guerra dels Seis Anyos, i el Levantament i revolució dels espanyols, es solapa i confundeix amb lo que la historiografía anglosajona anomena "Guerra Peninsular", acomençada en 1807 al declararle França i Espanya la guerra a Portugal, tradicional aliat del Regne unit. El conflicte es va desenvolupar en plena crisis del Antic Règimen i sobre un complex trasfondo de profunts camvis socials i polítics impulsats per el sorgiment de l' identitat nacional espanyola i la influencia en el camp dels "patriotas" d'alguns dels ideals nascuts de la ilustració i la Revolució françesa, paradójicament difundits per la élite dels afrançesats.
Segon el tarctat de Fontaineblau, el primer Ministre Manuel Godoy preveía, de cara a una nova invasió hispanofrançesa de Portugal, el suport logístic necessari al trànsit de les tropes imperials. sota el comandamenmt del general Jean-Andoche Junot, les tropes franceses van entrar a Espanya el 18 d'octubre de 1807, creuant el seu territori a tota marxa a l'hivern i d'arribar a la frontera amb Portugal, el 20 de novembre. No obstant això, els plans de Napoléo anaven més enllà, i les seves tropes van ser prenent posicions en importants ciutats i places fortes a fi d'enderrocar a la Casa de Borbón i suplantarla per la seua propia dinastía, convençut de contar amb el suport popular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario